Quina cosa hi ha millor que tenir lluny l’horitzó
quina cosa hi ha millor que tornar vora la mar
vacil•lar damunt les ones i deixar-se endur pel vent
veure alçar-se un globus rosa i no amoïnar-se per res
Una casa entre les roques. Del vaixell ser-ne almirant
oloroses les alforges de l’amor més triomfal
Roda infinita la música
floreix el primer pensament
els núvols dibuixen el rostre del cel
i algú sense nom
dormint sota l’arbre de pomes farcir
somnia el record d’un jardí
i molt a poc a poc
comencen a obrir-se les portes del món.
Bromes i llim, algues i fang
canyes i algun rosinyol
purs animals, flames i crits
i altes munyanyes de pols
s’escampen per mil i un camins
les coses ja són el que són.
Desplegar de nou les ales i estimar com qui no vol
papellones soletjades a la platja fan bressol
cavalcar cavallets d’aigua per bombolles resplendents
omple el got i beu-te’l ara sense pressa i sense temps
quina cosa hi ha millor que tenir lluny l’horitzó
Quina cosa hi ha millor que tornar vora la mar.
Roda infinita la música
floreix el primer pensament
els núvols dibuixen el rostre del cel
i algú sense nom
dormint sota l’arbre de pomes farcir
somnia el record d’un jardí
i molt a poc a poc
comencen a obrir-se les portes del món.
Rodes de fil, falsos palaus
ara s’aixeca el teló
frívols espills, grans decorats
cases i camps de cartró
s’escampen per mil i un camins
les coses ja són el que són.
