Flueix el començ al vessant oest d’aquell massís,
Joia de viure, fa baixada,
Cinc afluents acull mentre va fent camí,
Llarga croada pel que encara ha de venir,
Drena torrents vora alzines, suros i pins,
Recull les aigües del Montnegre,
El seu descens frena a prop de Sant Sadurní,
Li toca el rebre a la sèquia del Molí,
I a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Res serà igual,
Clamats reforços de Fonteta i del Rissec,
A l’horitzó, a la llunyania,
Guaita amb esforços el que era el llac d’Ullastret,
Que s’estenia al poblat dels Indigets,
Molt més confús es congrega al Pla de Cunyà,
És ben sabut que el Ter ens roba,
Què se n’ha fet d’aquella mort al vell fangar?
On tot s’estova, a tocar dels arrossars,
I a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Res serà igual,
No s’és menys fort per no haver arribat mai al mar,
Basses d’en Coll, sempre atordides,
Un trist record per qui algun dia el permutà,
Llera cursiva amb la gola més enllà,
I a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Perquè a l’estiu les granotes guarniran el llit del riu,
Hi ha qui en diu rierol, però qui el plora és perquè vol,
Des de temps immemorials que n’amansiren el cabal,
Parin ment si prediquen bots i barrals,
Res serà igual
