Cos de pols, et miro, ja no hi ets. On pares?
On t’amagues totes aquestes vegades?
En soc perdut l’esperit, l’esma, els cinc sentits, provant de caçar-te.
Et vull a terra, em vull palpar les galtes.
Fuges esperitat dels monstres del passat que ara t’ataquen:
no hi pots fer res, sols romandre quiet
i veure com passen, sols als febles ataquen;
i als forts, dels forts, prou se’n guarden.
Reunions de naps i cols,
grans masses de mussols que et prenen l’oxigen.
Fem un salt, siguem el vertigen.
La font del benestar de les vísceres rajarà per dies i dies,
domant-ne el gargot que t’impedia.
Montserrat, de peus a cap.
Dones del saber m’escombren l’aura.
Ritus i cants, des del cor i mans,
sorgiran llavors de la nostre màgia.
Montserrat, de peus a cap.
Dones del saber m’escombren l’aura.
Ritus i cants, des del cor i mans,
sorgiran llavors de la nostre màgia.
