Des dels temps més antics,
ve la pluja amb mi.

De la Muntanya d’Aigua
el més llunyà dels cims,

A través del pol·len d’or,
del pol·len beneït,
ve la pluja amb mi.

Des dels temps més antics,
ve la pluja amb mi.

Entre les orenetes
de plomatge blavís.

Entre els ràpids llampecs
que el cel fan estremir
ve la pluja amb mi.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /