Era per estimar-te
que em vaig fer pobre,
tots dos fugint de casa
i tu d’escola.
Tu no tenies feina i
jo em vaig fer pobre,
te’m vaig fer barraqueta i
sentirem ploure.
Vam tremolar together
hiverns duríssims
dormint a les esquerdes
dels precipicis.
I un dia ja no hi eres,
et faltava una rima
i jo que tinc les meves
no la tenia.
Els meus versos tremolen,
els has tocats tots i ara
quan tornin, si és que tornen,
la rima serà una altra,
tindrà la teva marca.
