Àngel ple d’alegria, què en saps de l’angoixa,
dels rosecs, la vergonya, els tedis, els plors,
i de les nits horribles de vagues terrors
que oprimeixen el cor amb un nus a la gola?
Àngel ple d’alegria, què en saps de l’angoixa?
Àngel ple de bondat, què en saps tu de l’odi,
els punys crispats a l’ombra, llàgrimes de fel
quan la venjança mostra l’infernal batec
i al nostre enteniment estén el seu empori?
Àngel ple de bondat, què en saps tu de l’odi?
Àngel ple de salut, què en saps tu de les febres
que, al llarg dels grans murs de l’hospici emblanquinat,
arrosseguen les passes, com exiliats,
buscant un raig de sol, amb llavis que reneguen?
Àngel ple de salut, què en saps tu de les febres?
Àngel ple de beutat, què en saps de les arrugues
de la por d’envellir, del terrible turment
en llegir l’abnegació, amb horror secret,
als ulls on, abans, s’hi esvaïen els dubtes!
Àngel ple de beutat, què en saps de les arrugues?
Àngel ple de joia, de goig, de lluminàries,
David, moribund, salut hagués demanat
a les emanacions del teu cos encantat;
jo sols t’imploro, àngel, les teves pregàries,
àngel ple de joia, de goig, de lluminàries!
