Retorn als orígens, la penombra em crida
el silenci m’abraça i em fa sentir bé
els arbres murmuren a cau d’orella,
aquells sons tan sinistres i antics,
Aquells acords oblidats…
que em fan viatjar, al món de druides i bruixes,
on ningú et vigila, el silenci hi regna
On la màgia es respira en cada instant.
on les muntanyes s’estiren sota estels més brillants.
On poder conviure, sense està amargat
on les muntanyes arriben als estels més brillants
La rosada em brinda un bonic despertar,
i em despulla de qualsevol mal,
les branques ballen danses remotes
i el vent en porta el compàs.
