Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense el feixuc lligam de la sofrença;
lliure de tota por, de la cadena
inútil de la por, pro amb una immensa
joia madura al cor i a dins les venes,
voldria ésser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.
Comprendre-ho tot i que el tot em comprengui
i em nodreixi de l’aigua i la foguera,
del vent i el fang, de l’ànima completa
i nova de la ment en la seva drecera.
Sense odi, sense fel, sense revenja,
sense la por tan vil de la prudència;
després de tot dolor i de tota pena,
vivint els mots en la claror suprema
que sols un acte just reconeix i allibera,
voldria ésser, en plenitud, la meva
esperança primera de la terra.