Diuen que el cel de la nit
És on aprens a sentir.
És una carta d’amor de l’univers.
Ara que em sento tranquil
Tan a la vora del riu
Busco la llum interior mentre somric.
Mentre somric.
Respirant.
Mentre m’estic despertant.
Diuen que el cel de la nit
És com un somni prohibit.
T’obre les portes al món de l’inconscient.
Ara que els versos antics
Juguen a fer-me d’espill
Cauen les últimes pors mentre somric.
Mentre somric.
Respirant.
Mentre m’estic acceptant.
M’abraçaré als estels brillants
Fent de cada instant
Un indret sublim,
Un espai senzill
De llibertat.
De llibertat.
