Si un traç de res ens separa
d’un ritme de cor amant,
fe cega, tros de vida,
res més no m’omple encara.
Era jo qui mai s’obrí així.
La vida, viure-la bé.
Mots callats que ara [en] dic plens.
Res més no m’omple encara.
De per què ho fan, res em diu,
per què ho saben, doncs tampoc,
però ho sé tot!
Trobaré fe i empara en tu,
obriré el cor on somnis nus
obren mans que la ment s’enduu.
Res més no m’omple encara.
No ho sé tot.
Del que diuen, i a mi què…,
de a què juguen, no em fa res,
de per què ho fan, res em diu,
per què ho saben, doncs tampoc,
i ho sé jo!
Si un traç de res ens separa
d’un ritme de cor amant,
fe cega, tros de vida,
res més no m’omple encara.
