En son tants, els estels
milions de milions.
La llum dels fanals es barreja amb l’asfalt.
Assegut o no assegut, sempre faig el meu paper,
amb l’ànima en reserva i el cor que no se’n va.
Però, a Joana, jo la recorde.
I és un record per deu rals.
No hi ha res més a entendre.
La meua dona té molts homes.
Tothom és una aposta
perduda de matí a l’espill del cafè.
Li estime les arrugues, però ella no ho entén
Té el cor de forner i potser és que em traeix.
Si tu fores de gel i jo fora de neu,
quin fred, amor meu, si tots dos férem l’amor.
És correcte el que dius, els teus colps de peu fan mal.
No t’envege res. No, no tinc res d’especial.
Si els teus ulls foren cireres
no trobaria res més a dir:
no hi ha res més a entendre.
Amor meu, ja fa tant que no juguem als escacs,
em diuen que tu guanyes i riuen desfermats.
El que jo no sabia és que això era una partida,
et done la victòria i jo seguisc amb vida.
Si algun dia tornes per ací,
torna els meus ulls i el teu trabuc.
No hi ha res més a entendre.
