I pensar que tot pot ser l’últim cop
No deixa que poguem ser de veritat
No m’agrada fer banyeres cap al tard
L’aigua calenta no dura gaire
I tu acabes adormint-te de costat
I amb els meus ulls
busco el final del sostre tremolant.
I que senzill que és ser infeliç
Estic més còmode així
No vull tenir res a agrair
Només tinc clar que em vull morir
Inventa’t alguna cosa perfavor
Perquè crec que aquest cop ens repetim
L’aigua calenta no dura gaire
I jo m’he d’esforçar molt
Tan de bo m’arranquessin la consciència
Encara no saps
Que si miro enrere em marejo de debò.
I que senzill que és ser infeliç
Estic més còmode així
No vull tenir res a agrair
Només tinc clar que em vull morir
I pensar que tot sempre es fa malbé
No deixa que t’estimi de veritat
Faig el dol
Construint-me molt abans uns quants finals
I les coses
No s’enfonsen quan el llac està glaçat.
