No hi ha ni un pam de net,
ni el botxí es creu a sí mateix.
Nosaltres som esclaus
de la cobdícia que inunda els carrers.
En aquest món de bojos som els darrers,
d’aquesta gran mentida en som vedells.
T’estimo però hem après
que ser fidel ja no serveix de res
Cada petó té un preu
i ens estripem per no saber ser rebels
i el temps s’esmuny depressa, el temps, temps, temps…
i això que ens encadena és vell, vell, vell.
Uh, què hem fet? Què hem fet? Una dona escriu un vers
Què hem fet? Què hem fet? Per qui sona un rèquiem?
Mentre intento salvar
la nostra història insignificant
els llums de la ciutat
fan pampallugues i em tenen cegat.
Els dos vam protegir-nos, els dos vam arriscar
l’amor que ens unia ronda per el bulevard.
Uh, cau el sol, cau el sol i repiquen els martells
Cau el sol, cau el sol que es pon per occident.
Els dos vam protegir-nos, els dos vam arriscar,
Els dos vam estimar-nos tant, tant, tant…
Uh, cau el sol, cau el sol que es pon per occident.
Què hem fet? Què hem fet? Per qui sona un rèquiem?
Uh, cau el sol, cau el sol que es pon per occident.
Què hem fet? Què hem fet? Per qui sona un rèquiem?
