Sóc sol a casa, llarga es fa la tarda,
la dona m’ha deixat per un cretí del seu despatx.
Llàgrimes salten, llisquen per les galtes,
amarg n’és el sabor, son com punyals clavats al cor.
Pluges, ventades, tempestes i glaçades.
Se’n va tot riu avall, un món d’esforç i de treball.
No trobo feina, estic tip de buscar-ne.
No ens han pas preparat per un futur empenyorat.
Desprès d’un temps de dol s’acaba el plany i reprenc el vol.
No em puc quedar aturat mirant el món per un forat.
Encara em sento fort, se que aviat canviarà la sort.
Estic ben decidit, vull brega fins caure rendit.
Malgrat que el camí és llarg i costerut,
sé que a dalt de tot hi ets tu.
Encara que siguis cada cop més lluny,
travessaré tenebres fins arribar a la llum.
Ara m’escapcen
El sou i l’esperança.
La llengua que parlem
voldrien morta i feta un erm.
Cauen les bombes,
ja sento com s’acosten.
Em ve aquella olor
que fan l’angoixa i el dolor.
“Hauries de sortir”
em deies sempre que estava trist,
et miro en el retrat,
se’m fa present el teu esguard.
M’aixeco de matí
amb un nou dia per descobrir.
Quan torni cap al llit
n’haig d’haver tret algun profit.
Malgrat que el camí és llarg i costerut
sé que a dalt de tot hi ets tu.
Encara que siguis cada cop més lluny
travessaré tenebres fins arribar….
Malgrat que el camí és llarg i costerut
sé que a dalt de tot hi ets tu.
Encara que siguis cada cop més lluny
travessaré tenebres fins arribar a la llum.
