Repapiejant

De vailet em deia el pare:
“Què vol ser quan siguis gran?
Un mal criat culpant la son
atrinxerat entre els llençols
fent l’indi amb sorna, cantant en sioux
les lletanies dels convents”.
“estic ben tip tip tip
no vull que facis tard
per Déu t’ho juro que et trauré la mandra a cops de pal
Per més que piulis mofes d’orfenat
de vells xarucs repapiejant”
Just posar-me al llit li deia:
“No vull ser gran,
no vull ser com tu tan elefant”
Ei! A la fi et cuides tard
t’embrutes quan menys em vals
i et fixes en la mare per un reclam
i oxides híbrids d’odi sense fel
sobre un fill que es perd
no et calen crits si el que tu vols és mel
no et puc retreure l’ànsia
ni el neguit patern
Dabadabadabadibiboro
L’inri es perd quan un neix vell
no vull ser gran
si puc triar
deixa’m ser un nen
no un elefant.