– La vaig conèixer en una vetllada
amb molta classe, un vespre d’estiu,
una gran festa sofisticada
on jo lluïa el meu atractiu.
Vaig seduir-la amb una conversa
plena d’enginy i humor elegant
sobre Aristòtil, l’imperi Persa,
els Monty Python, Tintín i el Tirant.
– Va ser a la Festa Major de Gràcia
que vaig conèixer aquell element.
Ballava amb tècnica gallinàcia,
feia pudor de whisky dolent
i resultava més que patètic
el seu esforç per semblar ocurrent.
Siguem honestos: era antiestètic,
tirant a vell i anava calent.
– Ens vam deixar portar per la dansa,
tot oblidant-nos de l’endemà,
i, enmig d’un vals i una esgarrifança,
els nostres llavis es van trobar.
– Quan em va fer la gran morrejada
va ser com si besés un gripau,
però jo anava molt col·locada
i em vaig dir: «Vinga! Un clau és un clau.»
– La vaig portar a un hotel molt selecte
de la part alta, un lloc exquisit.
– De fet, va ser un hostal força infecte,
«La xinxa alegre», o «El poll eixerit».
– I, com volia donar-li mostres
del meu estil, del meu pedigree,
vaig demanar xampany i unes ostres.
– Uns entrepans i una ampolla de vi!
– Vaig despullar-la amb delicadesa
acaronant cada tros de pell
amb uns dits savis, plens de tendresa,
com qui acarona un fràgil ocell.
– D’una estrebada, amb alevosia,
em va estripar les calces, senyors!
P’rò li va caldre una tutoria
per descordar-me els sostenidors.
– Voluptuosa i amb entusiasme,
es va enfilar fins al setè cel.
I va fer un xiscle, un crit en ple orgasme
que va despertar tot l’hotel.
– Al setè cel no vaig arribar-hi.
De l’entresòl no havia passat
quan vaig cridar perquè aquell perdulari
es va equivocar de forat!
– Vaig demostrar-li que l’experiència
fa que un amant millori amb l’edat.
– I jo em vaig carregar de paciència
perquè tenia el motor rovellat.
– Allò va ser Sodoma i Gomorra!
Quina passió! Com ens vam estimar!
– En menys de vint segons es va córrer
i ja no va tornar a trempar!
– Va passar el temps i vingué l’albada.
També el moment de dir-nos adéu.
Ella plorava desconsolada…
Soc un Don Juan, p’rò em va saber greu.
– Per fi, per fi va fer-se de dia!
Vaig veure que havien posat els carrers
i vaig plorar, però d’alegria,
pensant: «Que bé, no el veuré mai més!»
– Si el cel és blau, si l’herba és tan verda,
el nostre amor fou d’or i d’argent.
– Més aviat de color de merda,
de gos com fuig, d’un gris depriment.
– Arrela en mi el record com l’acàcia.
– Jo vull desfer-me’n, però no podré.
– I pel meu goig…
– Per la meva desgràcia…
– va ser una nit
– que no oblidaré.
(TOTS DOS) …va ser una nit que no oblidaré!
