Tot recordant la nostra terra
mon cor s’ha omplert de tristor.
Jo vull cantar un cant de festa
un cant que em tregui l’enyor.,
I en el compàs de la sardana
no trobaré res millor.
Jo vull cantar un cant de festa
que m’esvaeixi l’enyor.
Dolç i suau mon cant serà
com el plorar de tenora;
vers el cel blau s’enfilarà
i allí florint quedarà
Molt suau serà.
El meu cor de goig s’emplena
solament amb el record,
però el record em dóna pena
una pena sens conhort.
Lluny de ma terra,
el meu cant
de melangia va regalimant;
lluny de ma terra
l’enyorança és un turment.
En pau o en guerra
tinc ma pàtria present.
El ritme dolç d’una sardana juganera
em fa sentir la sensació més encisera
i en ma il·lusió veig les corrandes com dansant
al meu amor ofrenen un bell cant.
Oh ! quin gran consol dóna al meu pit eixa visió.
El ritme dolç d’una sardana juganera
em fa sentir la sensació més encisera.
i en ma il·lusió veig les corrandes com dansant
al meu amor ofrenen un bell cant.
