El dret a rendir-nos no és un dret, deuries dir a algú que se m’assemblava.
El dret a rendir-nos no és un dret, deuries dir a algú que se m’assemblava.

És un error semàntic.
És un engany de magma.

Tu has habitat tots els temps.
Tu has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.

Tots els segles són el mateix segle. Només canvien els colors i les formes.
Tots els segles són el mateix segle. Només canvien els colors i les formes.

Els costums.
Els bacteris.

Tu has habitat tots els temps.
Tu has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.

Amb l’ànim de qui empeny, descalça, un carruatge.

Tu has habitat tots els temps.
Tu has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.

Tu has habitat tots els temps.
Tu has habitat tots els temps.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.
Sempre m’has viscut a dins.
Viva i morta, a la vegada.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /