Ratllant el marbre

Afamat d’experiències i de sorpreses, fart de ser l’home  estàtic disfressat, un dia com tants per fi vas fer-te la  promesa de veure món abans que se’t fes tard. Vas  guardar al traster el sac de la resignació. Vas voler veure’t  el món d’un sol glop. Lluny van quedar amors, amics, auxilis  de nostàlgia, volies més i més i més, plantar llavors de màgia. I no em feu dir-vos perquè però vas anar a “petar” aquí, a partir d’ara tot s’hi val, t’ensibornaràs. Aquests carrers empedrats, fragància de  nummulit, seran la teva casa, el teu celler. Milers de vins vas tastar sempre cercant la ma tremolosa i tendre d’una nova amant, buscant respostes, fent l’amor  t’eren borroses, sonaven campanars a deshora quan son les dotze. Vine musa, torna amb mi dona’m mapes pel meu camí. Fem malvades, fem l’amor mil pecats però no em deixis sol. La inestabilitat ara et donava pau, els canvis sempre son bons crec haver sentit. Vas fer segur massa viatges pels carrers del mar, les nits se’t feien  llargues, efímers els matins. Vas veure com mil prejudicis  ens encadenen, i com podem alliberar-nos, creuar la  cadena. Vivies pel moment però el vent et va deixar clar  que no tots els moments son bons també hem d’apoquinar.  Vine musa, torna amb mi dona’m mapes pel meu camí. Fem malvades, fem l’amor mil pecats però no em deixis sol. I no espereu que us doni cap conclusió, segueixo com vos, buscant a déu entre la boira Encara em queda vida per veure-hi millor, quan més se  més se que no sé, ja coneixeu la història. Tan sols sé  que el viatge se’n va sense un bon amic,  i si la musa us vol besar feu-li un petó per mi.