Des petit jo sóc raru,
a classe vestit com marciano,
pintant-me els ulls d’amagat al lavabo
vestit fins els peus tot de negre
com un funeral,
Jo volia ser normal
Al pati del jugava amb els rarus,
mai he jugat a futbol,
però ben petit vaig aprendre a liar-ho,
a cremar-ho, fumar-ho,
i escapar volant
lluny d’aquí,
Lluny de mi
T’estimo i només se cantar-ho,
només se trencar-ho
a la peli a mi em maten primer,
sempre el primer
Quan salvo una shawty q em mira com un bicho raru
raru, raru, raru
S’està posant raru
La cara a la tele
La veu a lq radio
S’està posant raro
Raro, raro, raro
En diuen q passi a provaro
I La meva ment esta on sempre,
Tancada al meu cuarto
Raro Raro raro
