He concentrat dins el meu cap tota la meva energia.
M’ha retornat amb facilitat tot el que sentia.
S’han creat colors al cel que em donen esperança.
Quina sort tenir-te aquí.
Diga’m com he arribat al somni desitjat?
Diga’m com he allunyat l’ombra?
Has trencat en el meu prat la monotonia.
Han nascut plantes i flors que abans no existien.
S’han trobat tresors daurats al riu de les mancances.
Quina sort tenir-te aquí.
Diga’m com he arribat al somni desitjat?
Diga’m com he allunyat l’ombra?
Tot el que tu m’has provocat, et penso nit i dia
m’havia enfonsat i ara he amarrat al port del teu somriure.
(Ara el silenci fos
cau al pit.
Ara el crit cridat
cura la mà cansada.
Ara la llum que balla,
avui que ens mira el sol.
Ara l’estiu més clar cremarà
foc a dins l’oceà,
foc a la nostra casa.
Foc que deixarà anar
veus que no respiraven.)
Cava’m cor endins.
Arriba a les meves entranyes.
Quina sort tenir-te aquí
