Aixecar-se i veure el sol amb tu
Un divendres al matí
Un matí qualsevol
Mirar per la finestra
I respirar tranquil
Si d’aquí poc cau la llosa
Que ha de barrar-nos el pas
Que sigui després d’un petó
Olor de cafè sense pressa
Olor de mel de mil flors pel mal de coll
Sucre sense refinar i tasses a la lleixa
Si hi ha plats bruts, amor, tampoc s’acaba el món
Mentre t’abraço per l’esquena
Per mi ha deixat de ser important tot
Tota la resta és una excusa perquè tu existeixes
Respiro a sobre i miro enrere
Sabent que ets a dos metres
Això em fa sentir especialment senzill
Amb molta sort
Olor de cafè sense pressa
Olor de mel de mil flors pel mal de coll
Sucre sense refinar i tasses a la lleixa
Si hi ha plats bruts, amor, tampoc s’acaba el món
Ets la quimera nascuda flor
Ets la utopia sense raó
Aixecar-se i veure el sol amb tu
Un divendres al matí qualsevol
Si d’aquí poc cau la llosa
Que ha de barrar-nos el pas a tots dos
Que sigui després d’un petó de bon dia, amor
Olor de cafè sense pressa
Olor de mel de mil flors pel mal de coll
Sucre sense refinar i tasses a la lleixa
Si hi ha plats bruts, amor, tampoc s’acaba el món
Ets la quimera nascuda flor
