Quic-qui-ri-qui

Quic-qui-ri-quí, quic-qui-ri-quÌ,
Coc-co-ro-co-ro-co-có.
Jo tinc un gallet music
Que no té curt mica el bec;
Canta fort quec-que-re-quec,
Quic-qui-ri-quí, quic-qui-ri-quí,
Coc-co-ro-co-ro-co-có.
Es l’Espanya un embolic
que no hi ha més que enfarfec,
la llei sols apoia el ric,
perquè el poble és un badoc.
Quic-qui-ri-quí,…
Que la Constitució
No ha de ser una plataforma
Que de reforma en reforma
Vaja de mal en pitjor,
Perquè el Govern amb això
Pugui fer sempre tic, tic.
Quic-qui-ri-quí,…
La llei ha de marcar clar,
Només que amb punt final,
El que tothom sia igual,
Sia gran, xic o mitjà,
I el que no es vulgue igualar
Escapçar-lo tot en sec.
Quic-qui-ri-quí,…
Amb la nacional Caixeta,
Que és del poble les suors,
No sa d’engreixar traïdors
Que li facin la barbeta,
No viure amb esquena dreta
El que hi sap clavar pessic.
Quic-qui-ri-quí,…
La responsabilitat
Dels senyors del Ministeri,
Si no és que sia un misteri,
Serà lo bé de l’Estat,
Fent pagar a qui ha pecat
Sens respectar Rei ni Roc.
Quic-qui-ri-quí,…
Així lo gallet cantà
Per fer entrar tots en raó
Com lo gall de la Passió,
Quan Pere a Cristo negà,
I al que no es vulgui
Esmenar
Li clavarà sempre el pic
Quic-qui-ri-quí,…