Alguer, mare de gran falda,
de quant t’he deixada;
la mia genia hi és nada:
Qui triste que és la tarda
La veu dels carrarols;
lo so del campanil;
lo cel de mil colors,
fanen l’animo gentil.
Aqueix meu sentiment
Diventa malaltia
Allunt de la mia gent
No viv en armonia.
Als braços de l’Alguer
Jo tenc de tornar:
la gent del meu pais
jo vull tota abraçar!
Als braços de l’Alguer
Jo tenc de tornar:
la gent del meu pais
jo vull tota abraçar!
Alguer, mare de gran falda,
de quant t’he deixada;
la mia genia hi ès nada :
qui triste que ès la tarde.
Qui triste….
