Qui em crida des del carrer?

Qui em crida des del carrer
amb remucs color de rosa?
La tarda cau sobre meu,
sobre el món, sobre les coses.
Passa un cotxe, passa el temps,
passa el vent, passa una nosa;
i el remuc em diu, silent,
que mai no em deixarà en posa.
Ferides des del carrer
fan sang del sol a les lloses.
Els al·lots sopaven llet
per encalçar les al·lotes,
i el fosquet tiny el paper
del cel de color de rosa.
Qui és que creia i va-i-ve
sota ma finestra closa?
Avui vespre un esparver,
demà dematí una alosa.