Primer actues sense pensar
Després se’t fa raro el que passa
Si avui ens deixes al carrer
Demà t’omplirem la plaça
Tot és qüestió de temps
Qui mana, qui plora, qui brinda
Es qüestió de temps
La sort i la mort
I és que el temps,
Pot transformar, petit en gran
Pot dissoldre la terra al fang
Convertir l’amor en part
Fa dels meus plors el meu art
Pot fer parlar el silenci
Fer callar a les paraules
Convertir en ficció el present, i
Fer reals totes les faules
És qüestió de temps
Qui mana, qui brinda, qui plora
És qüestió de temps
Així que millor dona temps al temps, temps
Veuràs que tot ho explica el temps, temps
Escolta i dona temps al temps, temps
Temps
Ja saps que el temps és or
I amb l’or ells l’han comprat
És la llei del mes fort
Que el temps se’ns ha emportat
I ara el món gira tort
I ara ens venen el blat
Els que han comprat tot l’hort
I ens volen de ramat
Tot el que vull
Tenir temps per la música i per fer tot el que vull
Tenir-lo per demà i també tenir-lo avui
Tenir temps per la família i per fer tot el que vull
Poder cuidar dels meus però
Però visc a un món on els primers
Compren tots els segons
Necessiten a tercers
I omplir l’ego sense fons
Un món on els diners
Compren tots els segons
Necessiten a tercers
I omplir l’ego sense fons
És qüestió de temps
Qui mana, qui brinda, qui plora
És qüestió de temps
Així que millor dona temps al temps…
