He estat tants anys de rutina perversa
Però em queden forçes per trencar-te una cella
He estat tants anys de fortuna incerta,
Mamant de mala vida m’he marejat

Hi ha dies que suporto el món, sobre el meu cos, i pesa molt
Hi ha dies que tothom sembla més subnormal, del què és…

Queda pendent, que fotem un sopar, que cridem el bruixot, que tothom a pagar
Queda pendent que ens ho passem molt bé, que no ens falti de res, que juguemamb la mort

He estat tants anys de fortuna perversa,
tant me fotia si aguantava la perxa
He estat tants anys ajuntant-me amb gent de merda,
Hi ha cops que me la suda tot tot tot tot

Hi ha dies que, suporto el plor, dins del meu cor, i angoixa tant,
Hi ha dies que tothom sembla més subnormal, i així és

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /