què vols de mi

què vols de mi
què vols de mi
una mica més
fins que no quedi res

enmig de la corrent
com dos cossos abstractes
que no saben on comencen i on s’acaben
perduts entre la gent
ens trobàvem i em deies
no trobes que la vida és molt estranya

no pensar en res
i sentir-ho tot
més que mai
tot de cop

què vols de mi
què vols de mi
una mica més
fins que no quedi res

som exponencials
ens deixem portar pel ritme
accelerant la culpa es difumina
et miro des de prop
i no sé qui ets
potser algun dia se t’oblida a tu mateix

no pensar en res
i sentir-ho tot
més que mai
tot de cop

què vols de mi
què vols de mi
una mica més
fins que no quedi res