Si el recel apaga el món amb el seu crit,
mirant al cel on tot és pàtria,
ballarem amb les estrelles i el desig.
L’amor és l’única bandera.
I malgrat el temps no espera s’ha d’assaborir el camí,
que sigui per sempre i sempre sigui així.
I mai, que no s’acabi mai
i cada dia tot valgui la pena.
Serem foc, que cremi a poc a poc,
per fer esclatar aquest món que ens encadena.
Life is love.
Santa pluja benvinguda,
portem dins la llavor
tossuda com una flor de tardor.
Que la primavera no s’acabi mai,
que viure faci olor de vida.
I amb mil colors, perduts com peixos de corall,
que el sol ens faci un tratge a mida.
I no volent que tot això s’acabi mai,
alegria, s’acaba fent de dia.
Farem suc de mandarina si et quedes avui amb mi,
contamina’m, celebrem un nou matí.
I mai, que no s’acabi mai
i cada dia tot valgui la pena.
Serem foc, que cremi a poc a poc,
per fer esclatar aquest món que ens encadena.
Life is love.
I que s’encenguin els carrers les nits més pàl·lides.
I que no s’acabin mai les abraçades.
Volarem si mai ningú ens talla les ales
transformant-nos com “capullos” en crisàlides.
I equivoquem-nos amb encert,
perquè la vida és optimista.
I si masturbar-te et deixa cec,
tots seríem curts de vista.
Que ser valent no surti tan car,
que ser covard no valgui la pena.
No hi ha vacuna, no, ni quarantena.
Amor per la vena.
