Què n’és d’estrany
la meva ment en blanc
inventa melodies irreals
Quan estic sol
sento per tot arreu
notes de colors amb la meva veu.
Ja no entenc res
a dintre del meu cap
hi viuen estrofes ideals.
A dintre
i corre per la sang
tornades que no ha escrit mai ningú.
Deixa’m un full en blanc
i et mostraré el meu món
deixa’m la vida i jo
et tornaré una cançó
dóna’m llibertat
i et seguiré cantant.
Què n’és d’estrany
històries a un paper
de persones que no han existit.
Em sento sol
davant no hi tinc ningú
si em vols escoltar seré per tu.
Ja no entenc res
a dintre del meu cap
hi viuen estrofes ideals.
A dintre meu
hi corre per la sang
tornades que no ha escrit mai ningú.
