Hem pujat al tren del desig,
no ens cal ni bitllets ni equipatge,
el ritme ens surt de ben endins,
ballem pel costat més salvatge.
On hi ha opressors i vençuts
no hi ha ni amistat ni mirades.
Quan prens la pena d’escut
la cosa es fa més rara encara.
Que l’amor, que l’amor, que l’amor, que l’amor…
És un joc de silencis
i de complicitats,
on la cosa que es calla
és la més important.
La llibertat és un mirall
que et torna un gest ben diferent.
Una amistat per descobrir
que no ets mai qui et penses que ets.
T’hi trobes davant cada dia
per molt que facis que no ho veus.
L’arruga rient es fa bella
i el nas de mentida és el teu.
Com a pallasso moralista
sóc de parer ben simplista.
Si tu no veus el que vals
el món és curt de gambals.
De tant tenir por en tinc prou i sobres.
Ja pots cridar fort si no hi m’hi trobes.
Menys compassió i més canya.
El que més mola es diu amb l’entranya.
