Per fi avui tot li surt bé,
ara els seus gestos són aplaudits pels demés.
Ell s’ho mereix per tossut i per valent.
La sort de l’èxit no tothom la té.

Els flaixos fan brillar el camí,
creu que l’eufòria resoldrà el que no té fet.
Però els pedestals tothom sap que són fets de gel
i sobre l’èxit l’aigua no en sap res.

Què en sap l’aigua?
Què en sap l’aigua de mi?

Uns anys després tot s’ho enduu el vent,
el que ahir va ser, ningú ho recorda més.
Ja no és al centre de les fotos amb més gent,
i a poc a poc se’n va a un extrem.

Però esperarà, ell és pacient,
sols els gegants són soferts al pas del temps.
Potser la sort el durà on creu que es mereix,
qui sap si el gel, potser no es fon més…

Què en sap l’aigua?
Què en sap l’aigua de mi?

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /