Que difícil, dir que no
quan t’ofereixen la lluna,
just quan et trobes
dins la més fosca nit.
Que difícil, distingir
si és tot un pa o engrunes,
quan estàs afamada
i tot et fa profit.
Que difícil caminar
per camins nous i dubtosos,
quan els que havies pres
diuen que estan florint.
Que difícil, confiar
en que els fruits seran gustosos,
mentre arrenques arrels
per plantar nous jardins.
Però, a contracap i en pro del cor,
prens forces per dir que no
i renunciar a allò que saps
que ara, per a tu, ja no és bo.
Que difícil, confiar
en que aquest gran buit s’empleni,
quan dius no a qui et proposa
les meravelles del món.
Que difícil, avançar,
si el rumb és un misteri,
venint d’un gran oasi
de falses projeccions.
Però, a contracap i en pro del cor,
prens forces per dir que no
i renunciar a allò que saps
que ara, per a tu, ja no és bo.
Que difícil, dir que no
quan t’ofereixen la lluna,
just quan et trobes
dins la més fosca nit.
Que difícil, distingir
si és tot un pa o engrunes,
quan estàs afamada
i tot et fa profit.
