Què bé s’està sense fer res,
què bé s’està quan no hi ha res a fer.
La gespa creix igualment
i la primavera arriba a temps.
Què bé que estem sense fer res,
només sentint el Sol en la nostra pell
desafiem l’era del rendiment.
Assaborim que no fem res.
I què bé, sense fer res.
I què bé, sense fer res.
Què bé, sense fer res.
Sense fer res més.
Què bé que estic sense fer res,
vull desaprofitar tots els meus talents
i no rendibilitzar el temps.
No pensar en res més que en fer res.
I què bé, sense fer res.
I què bé, sense fer res.
Què bé, sense fer res.
Sense fer res més.
Quin gust que fa el no fer res
i no jugar a això que juguen ells.
No competir amb ells.
No discutir amb ells.
No produir com ells.
Què pot haver més sincer?
Què pot haver més contundent?
Què bé s’està sense fer res,
què bé s’està quan no hi ha res a fer.
La Terra gira igualment
i l’hivern arribarà també.
