Primavera blava
sota un ametller
curullades branques
de flors de paper
Un sol de rialles
i nens al carrer
amb la fruita dolça
serrada a les dents
Dormen a la soca
les filles del vent
trulls abassonats
d’astorat rogenc
I arriba la nit
feixuc reguitzell
d’olives rodones
dintre d’un farcell
Tota la natura
relligada a un riu
vessador de vida
trobador furtiu.
I de la taronja
ja no en puc dir res
que el poema acaba
per excés de pes.
