Quatre amics es troben junts al tros
prop del foc que els escalfava
les mirades en aquell cel fosc.
Canten i s’expliquen vells refranys
conten contes i acudits
arrupits entre oliveres i buscalls.
I quan la distància els separi per complet
els uniran velles històries, vells acords
i recordaran aquelles nits d’hivern passades
junts al foc rient i composant cançons.
Poc a poc la vida ens va curtint
cadascú fa el seu camí
i amb el temps la gent s’oblida dels detalls.
Per amor, per feina o perquè si
alguns vam marxar d’aquí
d’una terra d’ametllers i romaní.
I quan la distància els separi per complet
els uniran velles històries, vells acords
i recordaran aquelles nits d’hivern passades
junts al foc rient i composant cançons.
Sempre quan es pensa en aquells anys,
quan regnava sols l’amor,
entre fum i el sentiment de llibertat
tornen les imatges del passat
i el record dels quatre amics
disposats a compartir la realitat.
I quan la distància els separi per complet
els uniran velles històries, vells acords
i recordaran aquelles nits d’hivern passades
junts al foc rient i composant cançons