Quaranta dies

Quaranta dies no són prous per a mi,
Quaranta segles podrien passar.
Diuen que venen nous temps, nous destins,
Paro l’orella, res puc escoltar.
Miro el rellotge i els núvols passar,
El horitzó sembla mai acabar.
Diuen que tenen el foc a les mans,
Obro bé els ulls, tot ho veig apagat.
Moriràs cucat en vida
En tastar el beuratge de l’amor incert,
Renegant del Déu que et va parir
I ofegant-te en la teva pròpia fel.
Miro d ‘estar-me al marge de tot,
Tancant finestres, portons i ventalls.
Diuen que poden volar sense avions,
Xafo bé el terra, sóc de caminar.
Pujo la serra i baixo la vall,
No necessito ni anell ni morral.
Diuen que saben el que cal saber.
La meva ignorància és la meva Fe.
Moriràs cucat….