Quan el cant dels ocells trenqui tot soroll
tendrà més veu que els mals que em sorden el cor.
Quan s’esbranquin arbres tossuts per plujes d’estiu
seran llàgrimes d’emoció d’aquell que al cel riu.
Quan no girin les aspes del vell i rud molí
seran les meves ganes viure
per sebre que no et puc tenir.
Perquè no et puc tenir?
