Cares que no diuen res,
sensacions fortes al respirar,
miracles que no són miracles,
imatges falses al despertar.
Quan vindràs a busca’ns,
sentats a la gespa et sentim passar,
no se sent a ningú,
ningú, no hi veu a ningú.
El més gran comença a parlar,
la terra es queixa del pes
que ha de suportar, uooh!
la gran massa comença a baixar.
Els més petits miren les estrelles,
molts són escoltats,
els que se’n van miren,
uooh! de tornar.
Les màquines desperten l’alba,
les pedres corren sense parar,
el vent bufa el nostre cabell,
el soroll ens aventa la pell.
Quan vindràs a busca’ns,
sentats a la gespa et sentim passar,
no se sent a ningú,
ningú, no hi veu a ningú.
Recordo quan feia sol,
les nits dels somnis eren de mil colors,
tots eren més forts.
Fa dies que et busquem,
les nits són massa llargues i mudes.
Les fulles cauen una rera l’altra,
els animals volen aprendre a parlar,
el silenci ens tortura la ment,
la por ens atura el pensament.
Quan vindràs a busca’ns,
sentats a la gespa et sentim passar,
no se sent a ningú,
ningú, no hi veu a ningú.
Algun dia et coneixerem,
potser demà et descobrirem.