Quan veig la tardor

Quan veig la Tardor, que el vent desfulla
el brancall corsecat,
quan veig rodar la esmorteïda fulla
pel passeig emboirat:
«Parteix! -li dic- la primavera vulgui
que tornis ben aviat,»
Quan veig la fulla nova que
és poncella del Març el sol naixent:
Ens coneixíem temps ha -murmuro- és ella,
la que s’enduia el vent.
Se l’endurà de nou… però més bella
Tornarà l’any vinent.»