Jugar-m’hi la vida, gastar-me la sort sense por,
saltar sense xarxa, deixar anar les regnes, llençar-me de cap contra tot.
Sortir amb dents i ungles, deixar-hi la pell cada cop,
partir des de zero, tirar-m’ho a l’esquena, buidar-me i desfer-me de tot.
Quan surti d’aquí, lliure per fi, lliure per fer del món un lloc millor,
sense rencor, sense cap por, quan surti d’aquí.
Podré tolerar-los, als fatxes i als indiferents?
que creien que amb reixes es feia justícia però guanya qui té la raó.
Podré perdonar-los, a jutges i a torturadors?
La seva injustícia volia enterrar-nos: no saben que som les llavors.
