Quan les campanes fan
solament un soroll
que ens desperta a les sis
amb cara de mal son…
Quan als àngels de guix
ningú no els treu la pols
i la Verge serveix
per passejar-la al port…
Quan el pecat de carn
és comparat en el preu,
ara doncs és moment
de dir «adéu, adéu».
Quan el fill als vint anys
es creu emancipat
oblidant el que deu
i tot el que li han dat…
Quan la mort d’un parent
sols fa pensar en diner
i del mal guanyat
què llencem al carrer…
Quan trepitgem un gos
no ens sap cap greu
perquè és un animal,
diem «adéu, adéu».
Quan s’ha mixtificat
el sentit de baró
la dona sols admet
l’amor dins la foscor.
Quan la vida esdevé
pública mascarada
dels que viuen tan sols
per passejar la ullada…
Quan l’amor capgirat
en un regust tan breu,
alcem els ulls al cel
dient «adéu, adéu».
Quan ens queixem perquè
paraules no són fets
i fugim en sentir
esclatar el primer tret…
Quan el diner serveix
tan sols per fer-nos ombra
es compra fins i tot
l’ànima d’una escombra.
I es pot vendre també
el pes d’aquella creu
que portarà el veí.
Diguem «adéu, adéu».
