Quan la tarda de festa ja mor
vora el fanal de la nit,
dir voldria llavors el meu cor
tot allò que no t’ha dit.
Quan la tarda s’acaba i ja ve
l’hora del nostre comiat,
caminant de bracet pel carrer
penso que el temps ha volat.
A poc, a poc, no corris, si et plau,
la pressa, a l’amor, no li escau.
No et faci res que ens miri la gent:
és l’hora dolça i la fosca avinent.
Quan a casa tothom va tornant,
sento l’enyor de l’avui:
deixa’m ara en aquest breu instant,
dir-te tot el que jo vull.
Deixa’m ara, en aquest breu instant
deixa’m que et digui
deixa’m que et digui
el que vull.
