Quan jo era filla per maridar, galans per mi tenia,
ai, las! Galans per mi tenia.
Jo feia als meus amadors, ramells de blanques flors,
ai, las! Ramells de blanques flors.
Jo els deixava als seus barrets mentre feia una dansa,
ai, las! Mentre feia una dansa.
Sa mare estava al finestró i espiava la dansa,
ai, las! I espiava la dansa.
En va cridar la Margarida: vull que em portes aigua,
ai, las! Vull que em portes aigua.
Com l’aigua no està molt lluny d’ací, molt prompte hauré tornat,
ai, las! Molt prompte hauré tornat.
L’amic l’espera al brollador, damunt l’herba l’abraça,
ai, las! Damunt l’herba l’abraça.
Adéu, ai, las!, el meu dolç amic, què diré a ma casa?
ai, las! Què diré a ma casa?
Hauràs de dir, la Margarida que l’aigua no era clara,
ai, las! Que l’aigua no era clara.
