Quan és fosc sol a casa
miro el cel i amb el cor
penso amb coses que em passen
que voldria que amb tu em passessin
i en les que no ens podran passar.
Del meu cap no et puc treure
amb mi estàs dia i nit
cada hora que passa
més difícil se’m fa veure el moment
de poder estar amb tu.
Sí, tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan hi ets tu no em surt de dins
Ja sé que ni ha molts
que farien el que fos
moure cel, mar i terra
caminar entre boires i mal temps
per tenir-te tota seva.
Però és que en tota una vida
no em podria perdonar
veure com tu camines
cap un altre camí
sense haver-ho intentat
Sí, tu em fas tremolar,
i el que planejo dir-te,
quan hi ets tu
no em surt de dins.
Ni el pas del temps
farà oblidar-te.
No penso en res
més que estimar-te.
Vull que em miris a mi,
em sento estrany en els teus ulls
i aixo et fa ser molt especial.
Voldria veure-ho un pèl més clar
una trucada per quedar i… ja està!
Sense problemes, si amb tu jo vull estar.
Sabia que en aquest món
s’hauria de lluitar
per tenir el que ambiciones
però també no sabia
que amb tu sola no podria…
Ni ara que t’escric
no em sento prou les forces
per posar-me davant i descobrir
el que sempre
jo he volgut saber.
Sí! Potser no t’entenc
i em fas pensar a vegades
que és millor deixar-ho estar.
Potser si el temps
farà oblidar-te
i no pensar en res
més que estimar-te
Fot el camp del meu cap
però al mateix temps vull estar amb tu
i veig que tu no ho vols així.
M’agradaria penetrar
a dintre teu
saber com ets per dins
perquè estic fart
de somiar.
Quan és fosc, sol a casa
miro el cel i amb el cor
penso en coses que em passen
que voldria que amb tu em passessin
i en les que no ens podran passar
no ens podran passar.
