He sentit la pols de l’aire,
M’he mirat sota les aigües
M’he perdut per tants camins.
M’he enfilat a tantes pedres
I he sentit en la ginesta
El perfum de tants matins
Tantes cançons oblidades
Perdudes en l’aire
Que xiula entre els pins
Mira com canten encara
les veus amagades
en l’aigua dels rius
Quan es faci fosc
Deixa’m que t’expliqui
la meva història el costat d’un foc
Quan es faci fosc
Mirarem com crema la flama encesa
d’antics records.
Que t’expliquin les estrelles amor,
Quantes nits de lluna plena ai amor,
Si la nit és teva i meva, ai amor,
A on anirà la nostra estrella al sortir el sol.
M’has deixat en trencar l’alba,
Mentre el sol es passejava
Enfilat d’un núvol gris.
I he mirat com s’esborrava
Cada gota de rosada
Cada estrella en l’infinit
Tantes cançons oblidades
Perdudes en l’aire
Que xiula entre els pins
Mira com canten encara
les veus amagades
en l’aigua dels rius
