Sé d’una faula i de la nit;
sé d’una aroma color d’oblit.
Parla d’uns fars de vidre fi:
són els teus ulls, estels per mi;
parla de tu, parla de mi.
Sé d’una nau i un cor marí
que vagareja sense destí.
En un racó d’un bar nocturn
un vell piano plorava un blues,
tu eres amb jo, pensava en tu.
I cada nota era un perfum
i s’enlairava, feia un dibuix.
Jo et somiava dintre del fum
i navegava el teu cos nu…
Sé d’una mar color neguit
i melodies que duc al pit.
Jo sé d’un vers que no et vaig dir;
sé dels teus ulls de vidre fi:
són com els fars, estels per mi.
I cada so era un record
que s’ofegava dintre del port
o en una copa buida de vi,
i era impossible l’oblit per mi.
Sé que t’estim.
