Quan era fosc vam ser-hi, vam ser-hi tots.
Tatuant de negre les nostres misèries
en la ciutat que mai dorm.
Respirar el difícil oxigen que crema
vora la rosa de foc.
No teníem por, quan era fosc vam ser-hi tots .
Quan era fosc vam sentir tot el seu poder.
Rere les petjades, aquelles llums blaves
i un crit que va trencar el cel.
Les mans al darrere, la sang brolla al terra,
no pots aguantar-te dret.
Vam tenir por quan era fosc.
Oh! Quan era fosc vam ser-hi.
Oh! Vam ser-hi tots.
Vam cremar el seu ferro i de les seves flames es va fer clar a mitjanit.
Oh! Quan era fosc vam ser-hi tots.
Quan era fosc també vam ser-hi totes;
la ciutat crema però avui, paguem nosaltres.
Oh! Quan era fosc vam ser-hi.
Oh! Vam ser-hi tots.
Vam cremar el seu ferro i de les seves flames es va fer clar a mitjanit.
Oh! Quan era fosc vam ser-hi tots.
