Quan creus que ja s’acaba

Quan creus que ja s’acaba,
torna a començar.
Quan creus…
– i torna el temps
dels monstres
que no són morts
– i el silenci fa niu en la vida,
fa niu en les coses-,/
quan creus… Potser una nit
l’ascensor que sempre puja
es pararà al teu pis,
i tu i jo haurem d’obrir,
i jo i tu, impotents front a la nit
-haurem d’obrir-:
aquesta vella, odiada nit.
Haurem d’obrir i no ho pots dir:
quan creus…