Que n’és de bo sentir-lo dir…
les coses que et fa creure.
S’explica com un llibre obert,
res, que t’hi has d’asseure.
Prou de treure un pam de llengua
per fer bullir l’olla.
Té el món sencer ben apamat
i deixa’l fer.
Cal obrir l’ull i girar el full.
és el que sempre diu el Purlie…
Purlie, ai Purlie.
Hivern i estiu la cuca viu.
Això és el que m’ensenya el Purlie…
Purlie, ai Purlie.
Quan el veig em roda el cap.
I ell, el pinta, prou que ho sap.
I si, jugant, va i em pessiga,
les meves cames, com em fan figa.
Em fa glatir, el vull per a mi.
El cor em bat només pel Purlie…
Purlie, ai Purlie.
I quan veig els seus ulls de pam,
Purlie, tremolo talment com un flam,
sí, Purlie, de pressa, que em portin el ram.
No he vist mai un home igual.
El meu cor és un fanal
que es veu de lluny perquè no et perdis,
que tots em diuen que ets un perdis…
No sé que tinc ni vull ni cinc.
No em plantis que m’hi quedo, Purlie…
Purlie, ai Purlie.
I quan veig els seus ulls de pam,
Purlie, tremolo talment com un flam,
sí, Purlie, de pressa, que em portin el ram.
Purlie… oh, Purlie!
